y esperar un largo rato para no darme cuenta de esto... mil años pasaron hasta que logré encontrar esta puerta. Ahora llamo y se abre.
Congelaron mi corazón los vientos que se alzaron... te equivocaste de puerta... Esta vez no sé que se podrá salvar, me han sacudido demasiado fuerte y apagaron todas las velas... a oscuras.
Sólo un campo de margaritas pueden volver a hacer nacer una mirada de mi corazón, me duele cada músculo de mi cuerpo... Descongelaron mi corazón de un hielo demasiado fuerte y me dejaron caer rodando cuesta abajo...
Esquinçat, abatut i derrotat... de genolls només em puc estar... Però mai ningú em trencarà el somriure, dedicat amb tant d'amor i sens gens d'orgull. Em ric de la meva situació, per coses pitjors he hagut de passar. Ho sabreu ben aviat, donat que viureu amb mi els que ho volgueu llegir, escriuré fil per randa una historia que pocs voldrán llegir de cap a peus. Aviat començaré a escriure amb tot el que vaig dur i duc a dins.
Esquinçat, abatut i derrotat... de genolls només em puc estar... Però mai ningú em trencarà el somriure, dedicat amb tant d'amor i sens gens d'orgull. Em ric de la meva situació, per coses pitjors he hagut de passar. Ho sabreu ben aviat, donat que viureu amb mi els que ho volgueu llegir, escriuré fil per randa una historia que pocs voldrán llegir de cap a peus. Aviat començaré a escriure amb tot el que vaig dur i duc a dins.