Pardals i núbols...

miró al cielo una vez más y bajó la mirada de nuevo... sus labios se movieron diciendo algo...

Los escritores son cómo pájaros; cantarán tus alegrias cómo si fueran auténticas canciones de primavera, y lo mismo harán con las tristezas que pesen sobre sus corazones... Se alimentarán de las semillas de esperanza que encuentren, haya pocas o muchas las agradeceran. Y por último, siempre encontraran su camino a casa...

Tras estás palabras desapareció en una nube de humo... y un día volverá... =)

Paraules d'ahir

Lluna plena ets preciosa!

No sempre acompanyes les millors nits, però allà ets petita =). Acompanyes l'amor que alguns profesem per tu... Estels de plata i núbols de mar, segueix l'estela que ens vas deixar ahir. He vist de prop com ha nascut un nou estel al cel; maco i trist alhora, és com una historia d'amor que s'ha d'acabar i que allarguem el final més i més... que seguirá sí, però més enllà del que podem veure nosaltres.

Lluna si tens un nom amagal sota la teva miradeta =P

Love with love is paid