confondre sentiments amb falses esperances pot conduïr a mal port... Aquestes aigües embocen sempre les meves venes, i me falta la sang al cor. Que em falti la respiració no importarà avuí.
Cauré dins una batalla, no ferit ni per espasa ni llança; sinó tan sols amb un troç d'estel. No hi guanyaré, però sé qué tornaré a ser allà de peu. Les llagrimes ja hauran caigut i el meu cor florirà de nou com la primavera, tal i com ja ha passat abans...
No tornaran les meves paraules a esquinçar més el que ja va ser trencat... sols puc dir el que ja ha estat dit, potser dit sense paraules, o per paraules envoltades per les abraçades d'un somni...
Marc,
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-<>
ResponderEliminar-Sentiments?.. ho sento s'han equivocat de porta :S
-No, no, es aquí...
-Jmmmm, que no, que no, vagin dos portes més enllà, carrer avall sis plau
-Bueno, si insisteix...
...-Insisteixo senyors <> Ale i bon estiu!
-Vos mateix. Bon estiuet doncs!
Diàleg? ^^