I així apareixeres en un cel de mitja tarda; dolça lluna partida en dues llesques, una part en llum altra a les fosques. D'aquesta manera em sentira jo, una llum d'esperança contrastada amb una mena d'ombra, la realitat.
Somiaré amb una lluna de tarda plena, tot un camí allà foradant l'oceà del cel. Tindré por de perdre'm aquesta escena, la viuré sols amb tu, la teva mirada va creuar milles i milles de mar per trovar-se amb aquesta altra.
Estimar sense saber d'amors, creuar el foc sense saber apagar-ho, travesar un riu sens saber nedar... viuré o cauré però seré al costat dels que ho mereixen, per sempre germans,
Diré que no amb les paraules ben convençut, tot traïnt-me el meu somriure que dirà a crits un sí sincer a qui el sàpiga entendre. Podria intentar mentir sobre la meva situació però tú sabràs la veritat germà/na. I ara no sabria que dir-te, només que els núbols passaràn, però la vida sempre tornarà als llavis dels qui s'estimen de debó...
Deixaría que se me n'enamorés més el cor encara però no m'hi puc arriscar a perdre el que he trobat en aquesta persona =)
Somiaré amb una lluna de tarda plena, tot un camí allà foradant l'oceà del cel. Tindré por de perdre'm aquesta escena, la viuré sols amb tu, la teva mirada va creuar milles i milles de mar per trovar-se amb aquesta altra.
Estimar sense saber d'amors, creuar el foc sense saber apagar-ho, travesar un riu sens saber nedar... viuré o cauré però seré al costat dels que ho mereixen, per sempre germans,
Diré que no amb les paraules ben convençut, tot traïnt-me el meu somriure que dirà a crits un sí sincer a qui el sàpiga entendre. Podria intentar mentir sobre la meva situació però tú sabràs la veritat germà/na. I ara no sabria que dir-te, només que els núbols passaràn, però la vida sempre tornarà als llavis dels qui s'estimen de debó...
Deixaría que se me n'enamorés més el cor encara però no m'hi puc arriscar a perdre el que he trobat en aquesta persona =)
No hay comentarios:
Publicar un comentario