Petals de rosa a fontana... so lovely =)

En una parada de metro pots quedarte dormit de peus, perdre l'esperit en una mirada... quedar-te en un estat de shock abans que s'obrin les portes...
I ara em torna al cap...
-Em recordes la Lluna amb la teva llum... aii! si abrigues amb un mocador la teva tendresa!  
-Si no vols anar al cel no t'enamoris dels àngels
-És cert... Millor oblidem aquest encontre... que per sort ha estat petit, menys valor tindrà doncs
-...els diamants són ben petits
-Guanyes, però sens dubte no puc deixar-me portar pels llaços del cor...
-Però no m'oblidaràs.
-No, es per això que l'auténtic infern és el dia a dia =P. Viuré per estimar-te lluny dels teus núbols.
-Ens trobarem al camí que va del cel a l'infern.
-Alea jacta est,

I llavors s'obriren les portes; mal de cap i desanimat, tornàven a ser allà :S. I de cop torna l'alegria, pètals de rosa als replans de les escales de Fontana... Potser no tot sería un somni del breu shok d'abans de sortir del vagó =)