Blanques roses pels àngels i roselles vermelles per les gents de l'infern

Blanques roses pels àngels i roselles vermelles per les gents de l'infern... Hauria d'escollir els meus colors abans de seguir pel camí. Triar un destí sería el just, però l'únic que pots triar amb seguretat és la ideología i les amistats, ara bé cadascú es pot guanyar el seu propi cel i s'encén les seves pròpies flames.

Jo puc dir ue ja he caigut, i més d'un cop m'he hagut d'aixecar, encara que em féssin mal les cames, encara que s'em cremés el cor... I he tirat endavant, m'he estirat i he descansat i he apagat el foc que em consumia l'anima.

Per un instant intentaré deixar de pensar en aquest món material... el meu pensament abandonarà la raó per endinsar-se en un món de somnis on el real serà el teu desig més profund que ni sabrem localitzar. Un dia arribaré al final del meu propi camí on plantaré un pomer... i així els caminants que segueixin darrere es trobaràn amb el fruit del meu esforç i recordaràn amb una extranya felicitat a aquell qui amb el seu últim glop d'aire va aconseguir deixar les seves llavors al terra,

I aquí una altra llavor, deixada al camí pels vianants que recorrin aquestes paraules amb la seva lleu mirada...