Un petit moment d'inspiració... un moment per a mí...

Tractar de cercar l'aixopluc sota els braços d'algú, una petita abraçadeta... Voler sentir una petita escalfor però sens cremar-se gaire. Escriure paraules al vent i que se les emporti ben lluny, com un nàufrag fa a una illa deserta, sentir-se enmig d'un mar d'aires...

I ara llançar-me a volar per un penya-segat, bogeria... potser, però hi ha un moment en que arribes a saber que tots n'arribem a tenir, de certa manera, clar. Penseu en que deu sentir un àliga... ben cert que tots creurem que volar és el seu destí. Acceptant el nostre propi destí podem arribar molt més lluny del que aparenten les notres passes.

Veure el verí en un vas pot impedir que prenguis l'ultim got d'aigua de la teva vida... No sempre el perill ve d'on ens sembla... I molt sovint cal escollir de quina manera preferim caure, poder prendre aquesta decisió és una cosa que no poden fer gaires. Un día tocarà em escollir, esperaré dret des d'aquest moment

Ara recordo les paraules d'algú prou savi... Pensa en cada instant com si fos l'últim moment... viu-lo com ningú, últimament m'estic plantejant molt aquest consell... I avuí almenyw no em faig enrere del que he fet =)