Sentir com es deslliga la vida des de la punta dels dits... Sentir-se abatut i jaure a un banc del carrer, i negar-se les llàgrimes pel record perdut... El cor vol créixer un día en que se m'encongeix l'esma i auu, es com si volgués ofegar-se en un núbol de color gris.
Avuí no és un dia per escriure grans paraules... és sols deixar paraules senzilles a l'abast del vent i que suguin recollides totes al cel...
Un día vaig encendre una gran foguera d'esperances i molts xàfecs han caigut des de llavors... S'apagaran algunes flames, però també hi haurà qui l'encengui de nou =)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario