Ligaren la meva ànima al fons d l'oceà... poc a poc s'e m'ha anat enfonsant més fins al punt de trobar-la sota tota aquesta aigua... Passaren els peixos de colors i arribaren els màstils dels vaixells naufragats. Sense gaire esma anava fent el meu viatge... trobar un nou món per descobrir i alhora vaure com tanquen altres portes.
El meu camí serà el pedregós... i acabaran les robes plenes de polsim, però al final del trajecte podré dir que ha valgut la pena =)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
mirar al cielo y verlo todo claro, mirarle a los ojos y perderse en un mar de amor... Querer despertar y dormirse en los laureles...
ResponderEliminarEstimar, no estimar, no sé... Només puc dir que sento el carinyo com una rosa que no voldria perdre