Black days, white stars

El vent desgarra el silenci... la pluja trenca amb els paraigues... M'assec a la vora de l'andana mirant amb desorientació el cel, veig passar estudiants, mares, pares, joves i ancians. Tota la vida està passant fotograma a fotograma davant la meva distreta mirada. Ara és quan recordo temps passats, melancolia i ganes de viure es mesclen en un cóctel dolç i amarg alhora; plorar i riure... Una fulla cau a la meva vora acariciant l'aire com fa una llagrima sobre la galta

Una gran nit per agafar un troç de cel i guardar-lo sota el coixí =)

Un camí dins el mar...

Ligaren la meva ànima al fons d l'oceà... poc a poc s'e m'ha anat enfonsant més fins al punt de trobar-la sota tota aquesta aigua... Passaren els peixos de colors i arribaren els màstils dels vaixells naufragats. Sense gaire esma anava fent el meu viatge... trobar un nou món per descobrir i alhora vaure com tanquen altres portes.
El meu camí serà el pedregós... i acabaran les robes plenes de polsim, però al final del trajecte podré dir que ha valgut la pena =)