Black days, white stars

El vent desgarra el silenci... la pluja trenca amb els paraigues... M'assec a la vora de l'andana mirant amb desorientació el cel, veig passar estudiants, mares, pares, joves i ancians. Tota la vida està passant fotograma a fotograma davant la meva distreta mirada. Ara és quan recordo temps passats, melancolia i ganes de viure es mesclen en un cóctel dolç i amarg alhora; plorar i riure... Una fulla cau a la meva vora acariciant l'aire com fa una llagrima sobre la galta

Una gran nit per agafar un troç de cel i guardar-lo sota el coixí =)