Cauran les llàgrimes mentres tingui un sentiment que no pugui donar, regalar-ho. Em compensaran sols els somriures dels estels. Renovareu els meus ànims amb ben poca cosa, només et caldràn un parell de llapis de colors... i pintar-hi un somriure als llavis.
No es tan difícil fer de lluna ni que sigui per uns moments. Passi el que passi sempre seré tambalejantme per algún indret... busqueu-me allà dalt, al cel, on sempre seré encar que hagi travessat les sendes del destí... més enllà de l'horitzó
Seguiu companys les passes que us dicti el vostre cor..
Marc,
Seguiu companys les passes que us dicti el vostre cor..
Marc,
apareixes a plena nit sota la claror de la seva llum ténue... emportan-te el llençol d'estels rere el que s'amaga la nit fent néixer les primeres hores de llum abans que s'aixequés el sol... dins el cor.
ResponderEliminarLes paraules barallen pels seus llavis, la lluna es manté per sempre sota la claror d'una sola de ses mirades... i el sol abaixa la mirada sols per evitar encendre encara més la seva llum...