Black days, white stars

El vent desgarra el silenci... la pluja trenca amb els paraigues... M'assec a la vora de l'andana mirant amb desorientació el cel, veig passar estudiants, mares, pares, joves i ancians. Tota la vida està passant fotograma a fotograma davant la meva distreta mirada. Ara és quan recordo temps passats, melancolia i ganes de viure es mesclen en un cóctel dolç i amarg alhora; plorar i riure... Una fulla cau a la meva vora acariciant l'aire com fa una llagrima sobre la galta

Una gran nit per agafar un troç de cel i guardar-lo sota el coixí =)

Un camí dins el mar...

Ligaren la meva ànima al fons d l'oceà... poc a poc s'e m'ha anat enfonsant més fins al punt de trobar-la sota tota aquesta aigua... Passaren els peixos de colors i arribaren els màstils dels vaixells naufragats. Sense gaire esma anava fent el meu viatge... trobar un nou món per descobrir i alhora vaure com tanquen altres portes.
El meu camí serà el pedregós... i acabaran les robes plenes de polsim, però al final del trajecte podré dir que ha valgut la pena =)

Paraules curtes per un día curt

Sentir  com es deslliga la vida des de la punta dels dits...  Sentir-se abatut i jaure a un banc del carrer, i negar-se les llàgrimes pel record perdut... El cor vol créixer un día en que se m'encongeix  l'esma i auu, es com si volgués ofegar-se en un núbol de color gris.

Avuí no és un dia per escriure grans paraules... és sols deixar paraules senzilles a l'abast del vent i que suguin recollides totes al cel...

 Un día vaig encendre una gran foguera d'esperances i molts xàfecs han caigut des de llavors... S'apagaran algunes flames, però també hi haurà qui l'encengui de nou =)

La vida torna com l'aigua torna al cabal del riu al seu naixement

Com l'heura sobre un mur puja un sentiment vers el cor...Rere cada bategada un fil de veu em recorda un nom... El nom d'un àngel sobrevolant els meus somnis. Diuen que quan somies amb algú és perquè t'enyora =)

Tancar una porta i sentir com algú t'obre una finestra, l'esperança de que et tornin a fer volar, com l'ocell que es cura d'una ala trencada. Sentir com el vent empenta de nou un parell de petites ales m'emociona com si veiés una posta de sol. Bussejar als núbols del mar, com els peixos multicolors que es comfonen amb un vitrall d'una església...

La vida torna com l'aigua torna al cabal del riu al seu naixement =)

Historias y leyendas

Una flecha perdida tejió su camino entre las sábanas de una armadura plateada... Helando a su paso el cuerpo del joven caballero.
Mientras el miedo corría por sus venas el pensaba en las praderas verdes que recogerían sus últimas huellas... Pero hizo el juramento de volver, así que el valor volvió de entre la niebla para teñir su corazón de fortaleza. Y luchar una vez más contra aquello que le atormentaba... Pasada esa noche volvió a levantar un camino a seguir... sin descanso hasta dar con la luz de las siete estrellas de su hogar

Y se rompió la flecha roja, forjada con historias de dragones y hechiceros, marineros y sirenas...

17 de febrer

No pretendas regalar joyas, libros, lápices, carpetas, bolsos, estuches, CDs, ni juegos, ni lámparas, ni bufandas...

Trata de regalar con ilusión, amor, amistad... Ese debiera ser el plato principal... deja el materialismo para la guarnición, al fin y al cabo las patatas son bien recibidas junto a una hamburguesa =P
Te das cuenta pasado tu cumpleaños de quién te regala "simplemente" algo simbólico... y de quien te regala "simplemente" un móvil nuevo... No es precisamente la diferencia de precio lo que puede llegar a marcar la diferencia, mi aprecio cae en el detalle, el cariño con el que pensaste que este regalo me iba a dar ilusión

Precisamente estas cosas que muchos consideran demasiado pequeñas para mi son demasiado grandes,

Un petit moment d'inspiració... un moment per a mí...

Tractar de cercar l'aixopluc sota els braços d'algú, una petita abraçadeta... Voler sentir una petita escalfor però sens cremar-se gaire. Escriure paraules al vent i que se les emporti ben lluny, com un nàufrag fa a una illa deserta, sentir-se enmig d'un mar d'aires...

I ara llançar-me a volar per un penya-segat, bogeria... potser, però hi ha un moment en que arribes a saber que tots n'arribem a tenir, de certa manera, clar. Penseu en que deu sentir un àliga... ben cert que tots creurem que volar és el seu destí. Acceptant el nostre propi destí podem arribar molt més lluny del que aparenten les notres passes.

Veure el verí en un vas pot impedir que prenguis l'ultim got d'aigua de la teva vida... No sempre el perill ve d'on ens sembla... I molt sovint cal escollir de quina manera preferim caure, poder prendre aquesta decisió és una cosa que no poden fer gaires. Un día tocarà em escollir, esperaré dret des d'aquest moment

Ara recordo les paraules d'algú prou savi... Pensa en cada instant com si fos l'últim moment... viu-lo com ningú, últimament m'estic plantejant molt aquest consell... I avuí almenyw no em faig enrere del que he fet =)